Marta Genís

Actriu

Diplomada en Art Dramàtic a MOVEO (Escola Internacional de mim corporal dramàtic) , tècnica d’EtiéneDecroux.

Actualment  imparteix curs Tècnica JGC Meisner, nivell 5

També he realitzat cursos d’art dramàtic a l’estudi Nancy Tuñon i Carlos Lasarte. Altres tallers d’interpretació, on destaca: Descubiendo a Lorca amb Carmelo Gómez, sobre els sonets de Shakespeare amb Boris Rontensteien, la qualitat eina artística” amb Andrés Lima, los materiales de los materales per Pablo Messiez, el trabajo de creación  en contextos de exclusión  amb Alicia Reyero, entrenament actoral tècnica Daulte amb Helena Escuté, amb la cia. Teatro de los sentidosla naturaleza del laberinto”, “l’Actor Disponible” amb Míriam Marcet i tallers de clown amb Gabriel Chamé, Jon Davison i Klara Cenoz, Sue Morison, Carlo Mô, Cris Simon i Hilary Ramsden, on treballa en animacions de clown amb la Cia.Cruïlla Espectacles.

En l‘àrea àudiovisiual , curs per càmera Complot Escénico i ha treballat com a actriu en dos curts, La nit que va morir el pare d’ Eva Agudó, i Valiente de Marcia Gil.

Com a directora escènica ha dirigit tres obres de teatre, A mi no em diguis amor de Marta Buchaca, Lluny de Nuuk de Pere Riera i Assajant paraules Amor un recull d’obres per a lectura dramatitzada.   

En les arts escèniques va crear la seva pròpia companyia professional de teatre, cia Teatropello al 2006, a Bcn, creant 2 espectacles: HardCopy de Isabel Sorente al teatre Guasch, y  Mujeres al rojo vivo d’Edurne Rodríguez durant 6 temporades al Cafè Teatre Llantiol i gires al voltant de Catalunya, País Vasc i Mallorca.  

Recentment creació pròpia de l’espectacle Pèrdua, teatre gestual i paralel.lament actuant amb peces de microteatre Alta infidelidad de Tomás Ferrando Agulló, En pelotas en el balcon de Rauli Jiménez, Parejas Imperfectas, de Rubén Dos Santos i L’entrevista de Joan Martinez, 1r premi jurat.

Actualment està de gira amb l’obra Casa Rural con Encanto cia krakelé, teatre principal d ‘Elx, Teatreneu, i I assajant El millor pels nostres fills amb la cia. La Crítica